Monthly Archives : abril 2020

Happy Birthday coworking!

letras ojalata de Fulanitu i Menganitu para The Beach Factory.Castelldefels Coworking
 
L’abril de fa 5 anys arrencava un petit projecte amb tota la il.lusió del món. Neixia The Beach Factory, un acollidor espai de coworking a la Platja de Castelldefels. Fa poc menys de cinc setmanes que pensava com ho celebraríem… i fa unes cinc hores que començo a pensar que potser hem de tancar. Cinc és un bon número, és un número que sempre m’ha semblat bonic. No m’agrada que cinc sigui un final. The Beach Factory no és només un espai ple de taules, cadires i un bon wifi. The Beach Factory som persones, és una comunitat, una petita família (no tant petita que som 40!, eh!). Al nostre coworking hi treballen autònoms i autònomes, petites empreses; dissenyadors, advocats i advocades, interioristes, programadors, psicòlogues, nutricionistes, persones que fan marqueting digital i persones que fan coses que no entens però molen, wedding planners, petites agències de viatge, emprenedors, emprenedores… Totes i tots treballen ara des de casa seva, o no treballen perquè no hi ha clients, o treballen però els clients ja no poden pagar…. Ens connectem online; fem videoconferències, ens passem cursos, idees, esmorzars virtuals, ioga, mindfulness…Tot s’hi val! Riem, plorem, ens animem, ens estirem els cabells (virtualment, és clar)… Tornarem a estar plegats físicament? Tothom vol tornar al coworking, qui vol continuar treballant a casa? “De veritat seguiràs treballant des de casa?” (diu l’eslògan estupendo de Cowocat Rural). Les ganes de tornar al coworking hi són! Els clients volen tornar… i, és més, hi haurà moltes empreses que aquests dies hauran descobert el benefici de la descentralització . La conciliació familiar treballant des de casa (o des d’un coworking al costat de casa) és possible. Evitar desplaçaments és possible. Estalviar llum, internet, lloguers…. compartint espais és possible. Per aquí anem bé. El futur pot semblar encoratjador… Però no ens enganyem… quan sortim de casa no tornarem a ser els mateixos (esperem!) i les mesures als espais comuns també canviaran, han de canviar… s’entén. Llavors els petits espais de coworking no podrem mantenir les mesures d’higiene que se’ns demanaran, ni la distància entre coworkers (entre taula i taula) i què passa amb les zones comunitàries que tant ens agraden? Prohibides. I les sales de reunions, i els esdeveniments, xerrades, tallers, cursos que organitzem??? Prohibit. Com pagarem els lloguers (que no ens han rebaixat ni mig cèntim), les despeses de cafè (als espais de coworking oferim cafè gratuït), paper de wàter (ara un bé molt preuat), tinta d’impressora, serveis d’internet, alarmes, assegurances, gestoria… Reduïm l’aforament, encarim les quotes? Els espais petits de coworking, quan estan buits més aviat fan pena… a la gent li agrada venir i trobar-hi gent. La distància no fa pels coworkers. Ells s’abracen, celebren un nou projecte d’un altre coworker, porten pastissos per celebrar que fan anys, s’apunten a tots els sopars que organitzem (sobretot quan hi ha vi, que és sempre). Treballarem a dos metres de distància? No ens reunirem? No farem cafès? Podrem anar a fer ioga o a nedar plegats? Si… però separats a certa distància i amb mascaretes. Ens ajudarà algú??? Nooo! Als espais de coworking no se’ls pot ajudar perquè estem “en el limbo”; paraula que començo a odiar perquè és la més repetida per tota mena d’organisme oficial. Som autònoms, però som societat limitada. Ens hem quedat a casa, hem fet bondat. Però ens han obligat a tancar? No està clar… per uns si, per altres no. A veure què diu el BOE? De coworking? Encara no saben què és… la Generalitat, els Ajuntaments? Res. El “limbo” aquell… Sincerament em costa de veure això de fer coworking d’aquí a uns mesos… Avui que faríem cinc anys no ho veig.